:)
A La Vanguardia del divendres 10 de setembre de 1915 hi ha una breu ressenya de la Festa Major de La Beguda Alta de l'any 1915, entre d’altres coses s’explica que les serenates foren un èxit i que van estar dedicades als comptes de Solterra, els quals van obsequiar als musics.
+
+
A El Poble Català del dijous 16 de setembre de 1915, hi ha un article de Josep Castanyer, cunyat de la Pepeta Llopart de Cal Toio, que anava sovint a La Beguda, “L’Amo” on parla de l’actitud prepotent del senyor amo.
∞∞
La Vanguardia, divendres 10 de setembre de 1915Beguda Alta
“A pesar dels desastres de les vinyes, els dies 5 i 6 es va celebrar la Festa Major, la qual va estar concorregudíssima. El espaiós envelat, no obstant les precaucions preses, va resultar insuficient.
Les serenates foren un altre èxit pels “Escolans de Sant Sadurní” . Foren dedicades als comptes de Solterra, que van obsequiar als musics.”
 |
| Retall de La Vanguardia |
Deixes del feudalisme
L’Amo (un fragment) :
“Per a celebrar les festes i ballades el poble, per poc que pugui, aixeca un envelat a la plaça. Com que el senyor viu enfront mateix de l’envelat procuren, els del poble, que hi hagi una obertura on el senyor amo pugui veure, des de casa seva, com balla el seu poble. Ell, a canvi d’aquesta finesa, té la pensada de correspondre-hi prohibint, terminantment, que lliguin les cordes que sostenen l’envelat als balcons del seu casal.
A la nit s’organitza una solemnial manifestació en honor del senyor. Els xicots del poble compareixen amb atxes i acompanyen als músics de la cobla que van a donar una serenata a l’amo. Comença el concert amb “Maruxa” i acaba amb un picat vals-jota. Tot el poble està reunit. El senyor surt al finestral a tall d’emperador. La gent se’l mira i calla. Els músics se’n van. El concert s’ha acabat i fins el dia següent que ja hi tornaran.”
 |
| Retall de El Poble Català |
 |
| Pàgina sencera de La Vanguardia |
 |
| Pàgina sencera de El Poble Català |
"Maruxa" de Amadeu Vives, primera peça de la Serenata del 1915
L'Orquestra
Els Escolans va ser un conjunt musical de Sant Sadurní d'Anoia que funcionà del 1827 al 1959, primer amb el nom d'Orquestra Escolans i després de la guerra civil també com a Cobla Els Escolans. El conjunt, al llarg de la seva existència, va fer els papers típics d'una orquestra de poble. En celebracions com les Fires de Sant Sadurní o en la festa major de qualsevol poble, com La Beguda Alta, podia ser contractat per tocar en un mateix dia, l'Ofici, les sardanes, un concert de música clàssica, la serenata, un gran ball.
Un dels moments més destacats de l'orquestra va ser el 17 d'abril del 1904, quan Alfons XII visità Sant Sadurní i Els Escolans interpretà temes de La Bohème, La Gioconda i Guillem Tell en el decurs del dinar que Manuel Raventós oferí al rei en el celler gran de les Caves Codorniu. El 1929, en l'Exposició Internacional de Barcelona, l'orquestra també va fer un concert en el Poble Espanyol.
Els Escolans va ser un conjunt musical de Sant Sadurní d'Anoia que funcionà del 1827 al 1959, primer amb el nom d'Orquestra Escolans i després de la guerra civil també com a Cobla Els Escolans. El conjunt, al llarg de la seva existència, va fer els papers típics d'una orquestra de poble. En celebracions com les Fires de Sant Sadurní o en la festa major de qualsevol poble, com La Beguda Alta, podia ser contractat per tocar en un mateix dia, l'Ofici, les sardanes, un concert de música clàssica, la serenata, un gran ball.
Un dels moments més destacats de l'orquestra va ser el 17 d'abril del 1904, quan Alfons XII visità Sant Sadurní i Els Escolans interpretà temes de La Bohème, La Gioconda i Guillem Tell en el decurs del dinar que Manuel Raventós oferí al rei en el celler gran de les Caves Codorniu. El 1929, en l'Exposició Internacional de Barcelona, l'orquestra també va fer un concert en el Poble Espanyol.
 |
| L’Orquestra Els Escolans, fundada a Sant Sadurní d’Anoia el 1812, durant
la Guerra del Francès. La fotografia però correspon al primer terç del
segle XX . Assegut a primera fila amb un violí a les mans, el director
Antoni Torelló de ca l’Escolà. Foto del fons de Carles Querol |
Al llarg del dels seus cent trenta-dos anys d'existència estigué sempre vinculat a la sadurninenca família Torelló i la direcció del conjunt passà de pares a filles durant quatre generacions. El va fundar Antoni Torelló i Sàbat (1802-1872), un músic que tocava el clarinet i l'orgue a l'església parroquial; d'aquesta vinculació hauria originat, doncs, el nom del conjunt. Com a director de l'orquestra el succeí el seu fill Antoni Torelló i Borràs (1829-?), i a aquest Antoni Torelló i Romeu que era violinista. El darrer director de la formació va ser Antoni Torelló i Casanovas que hi tocà la flauta travessera, el saxo, la tenora i el tible.
 |
| Foto de Els Escolans de la web de Sardanes a Sant Sadurní |
En els Escolans també hi tocà el germà d'A. Torelló i Sàbat i, quan es jubilà el 1851, el succeí en el lloc de contrabaix el seu fill, Antoni Torelló i Raventós (1838-1936), anomenat el Tonet del baix. Alguns dels seus fills també van ser músics: Agustí Torelló i Ros, que havia tocat el violí amb els Escolans, aconseguí de dirigir l'Orquestra Simfònica de Barcelona i la del Liceu, i tres altres germans també tocaren en conjunts i orquestres de prestigi.
La masurca La Codorniz del mestre Josep Vila i Clariana, gravada per Els Escolans a l'any 1933
• La Vanguardia
• El Poble Català
• Viquipèdia. Els Escolans
• Sardanes a Sant Sadurní. Els Escolans
• Escolta l’Orquestra Els Escolans, fundada a Sant Sadurní fa 203 anys
• Fons sonor de la Biblioteca de Catalunya
