L'Home dels Nassos a Masquefa

L'home que té tants dies com té l'any

L'Home dels Nassos ens ha desitjat un bon any per a tots els masquefins

Gairebé com cada any, avui ens hem trobat passejant per Masquefa el mític personatge que té tants nassos com dies té l’any, l’Home dels Nassos.

Com sempre, només s’ha pogut veure en l’únic dia de l'any d’avui i sobretot a primera hora del matí, però nosaltres ens l’hem trobat cap al migdia a la vila, mirant les obres de l’Hostal. Ens ha dit que de feia molts anys que cada any s’aturava una bona estona a l’Hostal i a cal Boteller esperant a petits i grans per fer-la petar una estona i que aquesta vegada ha quedat sorprès en veure que l’Hostal ja no hi era. Quan vinc a Masquefa, cada vegada em desoriento més, ens ha dit, aquest poble ja no és el que era.     
Ens ha explicat que sempre passa de camí cap a una terra imprecisa i que és un ambaixador de l’any, de l’any que s’acaba i del que està a punt de venir i que avui passa revista a tot el que convingui. Ens ha dit també que és descendent directe de l’antic déu Janus, el que tenia dues cares: una amb cara de jove i l'altre de vell, una mirant endavant i l'altre endarrera, la que mira cap al passat i la que mira cap a l’any que comença amb el mes de gener, mes de gener que encara porta el seu nom – Janus : Gener – i que porta dues claus, la del Cel i la de l'Infern.
I deia que com que van fer plegar i van foragitar al seu avantpassat Janus, ell, l’Home dels Nassos, procura seguir fent la feina de passar cada any en el dia d’avui, de camí cap a una terra imprecisa i fer-la petar amb tothom qui hi estigui disposat. Ens ha dit que anava a fer l’ultima passejada per Masquefa, ens ha desitjat un bon any per a tots els masquefins i ens em acomiadat fins l’any que ve.

Alarmant temporal a Masquefa

El 27 de setembre

S'han destruït vinyes, arrencat uns 50 arbres, a una alçada de 70 metres es veien voleiar branques, feixines i sarments i han caigut pedres com ous de gallina 

Cap a les dues del migdia del 27 de setembre del 1880 es va formar, cap a la part d’Olesa i Esparreguera, un immens núvol gris de sinistre aspecte que ha causat alarma ja que s’estava en plena verema.

De prompte s’ha vist caure una centella en la direcció d’Olesa i s’ha observat una gran fumera. Als dos minuts s’ha vist formada una immensa tromba que, cenyint-se en un serrat tocant quasi a Masquefa per uns dotze minuts, ha fet una gran destrucció de vinyes i ha anat avançant fins a La Fassina de Can Mata, on s’hi ha desencadenat amb tot vigor estacionant-s’hi 20 minuts, destruint munió de vinyes de les que res en queda i arrencant uns 50 arbres alguns d’ells de 50 cm de diàmetre. L’alarma de la gent d’aquella casa ha sigut gran, puig una forta alzina, arrencada per la força de la tromba ha caigut sobre la teulada.

Uns veïns d’aquesta vila que havien anat a fer una berenada per aquells contorns, han sigut sorpresos per la tempesta, de la que miraculosament han pogut escapar-se amagant-se en alguna de les coves d’aquelles marjades.

La tromba s’ha desfet per uns moments, refermant-se altre vegada per uns cinc minuts. El núvol de pols i pedres que ha aixecat estamordia a tothom. A una alçada de 70 metres es veien voleiar branques, feixines i sarments. Com que aquest fenomen no s’havia vist mai a la població, homes i dones corrien espantats pels carrers, xisclant cada vegada que es deixaven sentir els udols. Dissipada la tromba han començat a refermar-se els trons i a caure molt clarament unes pedres de la grandària d’ous de gallina, fins que allisat el cel ha vingut una pedregada espessa que en pocs moments ha emblanquit tota la carretera. Les pedres han sigut després com ous de colom.

Com podem veure en aquesta noticia d’un gran temporal a Masquefa el 27 de setembre del 1880, publicada el 28 de setembre del 1880 al Diari Català per en P.A. (segurament el periodista Pere Aldavert, que en aquella època visitava sovint Masquefa), sempre i arreu hi ha hagut inclemències del temps que han deixat destrosses i han estamordit a les persones.

Nebot Torrens i Martinell Brunet a Masquefa

Arquitectura de Masquefa 
Reformes a la masia de Can Parellada

Masquefa es un poble escàs en edificis i construccions significades, però això no vol dir que no n’hi hagin. Com a tot arreu té edificis i habitatges d’arquitectura tradicional que són i ens diuen molt del passat i de la història de la nostra vila, molts en vies i en perill de desaparició. També hi ha edificacions d’arquitectes coneguts i reconeguts a Catalunya i arreu. Segurament que el que passa és que hi ha poca gent, o ningú, que ho hagi estudiat o que ens ho hagi explicat. Avui i aquí volem deixar constància d’unes intervencions arquitectòniques que van fer els arquitectes Nebot Torrens i Martinell Brunet a Masquefa entre el 1920 i el 1930.

L’arquitecte Francesc de Paula Nebot i Torrens va néixer a Barcelona el 10 de juliol del 1883 i es va titolar l’any 1911, va morir el 23 d’abril del 1966. Fou catedràtic i director de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Considerat un referent de l’arquitectura noucentista i un arquitecte de bon ofici i versatilitat. Va deixar una significada i nombrosa obra, sobretot a Barcelona. Algunes de les seves obres més significatives són: El Cinema Coliseum de Barcelona (1920-1925). El projecte del tram final de la Diagonal (1924). Reformes i jardins del Palau de Pedralbes. Façana de l’edifici de la Telefònica (1927). Passeigs i jardins de l’Escola Industrial (1927-1928). Nombrosos edificis públics i d’habitatges de l’Eixample de Barcelona.

Cèsar Martinell i Brunet va néixer a Valls el 1888 i va morir el 1973 a Barcelona. Va acabar els seus estudis d'arquitectura el 1916. El 1923 va ser designat degà del Col·legi d'Arquitectes de Barcelona i també va ser anomenat Professor i Secretari de l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona l'any 1929. Estudiós de l’art i l'arquitectura, deixeble de Gaudí, va escriure una important quantitat de llibres. Considerat per alguns un arquitecte pont entre el modernisme i el noucentisme. Va projectar i construir nombrosos cellers i altres construccions agrícoles, que es coneixen com les Catedrals del Vi, com ara els cellers de Pinell de Brai, Gandesa, Falset, Cornudella de Montsant, Verdú, Montblanc, Arbeca, Rocafort de Queralt. També va ser l'arquitecte d'edificis públics i residències privades, on aplica una diversitat d'estils. Entre les seves obres de restauració destaquen el campanar de la Seu Vella de Lleida, l'església de Sant Climent de Coll de Nargó o l'església de Santa Maria d'Igualada.Si les nostres fonts d’informació no estan equivocades, podem dir que amdos arquitectes van fer obres en una mateixa casa de Masquefa, a la masia de Can Parellada, propietat en aquell temps d’en Josep Mª Valls Masana. 

Francesc de Paula Nebot i Torrens, a l’any 1924, va fer diverses reformes a la casa, la llar de foc, etc. Cèsar Martinell i Brunet, a l’any 1929, va fer la reforma i adaptació del celler, en règim cooperatiu entre el senyor Valls i els parcers de la finca.

El que no sabem és si l’Ajuntament de Masquefa té aquest edifici i aquest celler catalogats i amb alguna mesura de protecció.

Atracament a "la Caixa" de Masquefa

El 27 d’agost 
El 27 d’agost del 1974, fa poc va fer 31 anys, un escamot del FAC va atracar l’oficina de la Caixa de Pensions a Masquefa

El FAC, Front d’Alliberament Català o Front d’Alliberament de Catalunya, fou una organització política i militar de Catalunya, constituïda el 1969, amb la confluència d’un grup d’antics militants del Consell Nacional Català amb un grup que provenia de les JOEC (Joventuts Obreres d’Estat Català), els quals varen decidir crear una organització de lluita armada per l’alliberament nacional i de classe. Durant els anys 1969-71 el FAC va fer quasi 100 accions armades. El 1971 i 1972 patí diverses detencions. El 1972 i 1973 van participar en diverses accions. El 1974 el grup IR Izquierda Revolucionaria es fusionà amb el FAC. El FAC va començar a créixer novament, es varen crear nuclis a Barcelona, Terrassa, Andorra i Perpinyà. Les següents accions armades varen ser reivindicades pel butlletí Catalunya Roja nº7 : 

- 27 d’agost. Atracament a la "Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros" de Masquefa. 
- expropiació a una pedrera, es va aconseguir metxa, detonants i explosius. 
- expropiació d’una pedrera. Es va aconseguir 200 Kg d’explosiu. 
- 10 de setembre. Varen dinamitar la Jefatura Local del Movimiento al carrer València, en commemoració de la Diada Nacional de l’Onze de Setembre. 
- 11 de setembre. Bomba contra el consolat de Xile en solidaritat amb el poble xilè, en el primer aniversari del cop d’estat. 
- 11 de setembre. Atemptat frustrat contra els Jutjats de Terrassa. 
- 11 de setembre. Volat un transformador d’alta tensió a Sabadell. El 1974 i 1975 diverses onades de detencions el danyà greument. Tot i així el 1975 el 1976 varen fer vàries accions. El febrer de 1977 la policia va desarticular el grup i al mateix any el FAC va deixar d'existir. 

· Fonts d’informació : 
· Front d'Alliberament Català (FAC) · FAC (Front d'Alliberament Català)

Masquefa, camp de batalla

1809
Diverses baixes comptabilitzades a Masquefa

En la Guerra del Francès (1808·1814) Masquefa també va ser camp de batalla. En desconeixem el detalls, però si que podem explicar que l’exercit francès va tenir diverses baixes. 
En la campanya del 1809, en la batalla de Masquefa, en el regiment numero 7 d’infanteria de línia, el nombre d’oficials ferits o morts fou el següent: 

· El 16 de gener del 1809, 1 baixa. 

· El 17 de gener del 1809, 1 baixa. 

· El 17 de febrer del 1809, 2 baixes.

Si el nombre de baixes d’oficials en la batalla de Masquefa fou de 4, és possible que el nombre total de baixes sigués superior.

El mossèn i l'Ajuntament de Masquefa visiten el rei i la reina

L'Ajuntament i el mossèn de Masquefa besen la ma del rei i la reina

El 18 de gener de l'any 1828, el rei en Ferran VII i la reina na Maria Josepa Amàlia de Saxònia, estaven a Barcelona. 

El dia 18 de gener, el mossèn i l'Ajuntament de Masquefa els fan una visita. Tal com podem veure en el comunicat, van tenir l'honor de ser admesos a felicitar a Ses Majestats i a besar llurs reials mans.