dijous, 18 d’agost del 2016

De la Festa Major de La Beguda del 1915

Cara i creu d'una Festa Major

:)
A La Vanguardia del divendres 10 de setembre de 1915 hi ha una breu ressenya de la Festa Major de La Beguda Alta de l'any 1915, entre d’altres coses s’explica que les serenates foren un èxit i que van estar dedicades als comptes de Solterra, els quals van obsequiar als musics.
+
A El Poble Català del dijous 16 de setembre de 1915, hi ha un article de Josep Castanyer, cunyat de la Pepeta Llopart de Cal Toio, que anava sovint a La Beguda, “L’Amo” on parla de l’actitud prepotent del senyor amo.
∞∞ 
La Vanguardia, divendres 10 de setembre de 1915
 Beguda Alta
 “A pesar dels desastres de les vinyes, els dies 5 i 6 es va celebrar la Festa Major, la qual va estar concorregudíssima. El espaiós envelat, no obstant les precaucions preses, va resultar insuficient. 
Les serenates foren un altre èxit pels “Escolans de Sant Sadurní” . Foren dedicades als comptes de Solterra, que van obsequiar als musics.”
Retall de La Vanguardia
El Poble Català, dijous 16 de setembre de 1915
Deixes del feudalisme
L’Amo (un fragment) : 
“Per a celebrar les festes i ballades el poble, per poc que pugui, aixeca un envelat a la plaça. Com que el senyor viu enfront mateix de l’envelat procuren, els del poble, que hi hagi una obertura on el senyor amo pugui veure, des de casa seva, com balla el seu poble. Ell, a canvi d’aquesta finesa, té la pensada de correspondre-hi prohibint, terminantment, que lliguin les cordes que sostenen l’envelat als balcons del seu casal. 
A la nit s’organitza una solemnial manifestació en honor del senyor. Els xicots del poble compareixen amb atxes i acompanyen als músics de la cobla que van a donar una serenata a l’amo. Comença el concert amb “Maruxa” i acaba amb un picat vals-jota. Tot el poble està reunit. El senyor surt al finestral a tall d’emperador. La gent se’l mira i calla. Els músics se’n van. El concert s’ha acabat i fins el dia següent que ja hi tornaran.”
Retall de El Poble Català
Pàgina sencera de La Vanguardia
Pàgina sencera de El Poble Català

"Maruxa" de Amadeu Vives, primera peça de la Serenata del 1915 
L'Orquestra
Els Escolans va ser un conjunt musical de Sant Sadurní d'Anoia que funcionà del 1827 al 1959, primer amb el nom d'Orquestra Escolans i després de la guerra civil també com a Cobla Els Escolans. El conjunt, al llarg de la seva existència, va fer els papers típics d'una orquestra de poble. En celebracions com les Fires de Sant Sadurní o en la festa major de qualsevol poble, com La Beguda Alta, podia ser contractat per tocar en un mateix dia, l'Ofici, les sardanes, un concert de música clàssica, la serenata, un gran ball. 
Un dels moments més destacats de l'orquestra va ser el 17 d'abril del 1904, quan Alfons XII visità Sant Sadurní i Els Escolans interpretà temes de La Bohème, La Gioconda i Guillem Tell en el decurs del dinar que Manuel Raventós oferí al rei en el celler gran de les Caves Codorniu. El 1929, en l'Exposició Internacional de Barcelona, l'orquestra també va fer un concert en el Poble Espanyol.
L’Orquestra Els Escolans, fundada a Sant Sadurní d’Anoia el 1812, durant la Guerra del Francès. La fotografia però correspon al primer terç del segle XX . Assegut a primera fila amb un violí a les mans, el director Antoni Torelló de ca l’Escolà.
Foto del fons de Carles Querol
Al llarg del dels seus cent trenta-dos anys d'existència estigué sempre vinculat a la sadurninenca família Torelló i la direcció del conjunt passà de pares a filles durant quatre generacions. El va fundar Antoni Torelló i Sàbat (1802-1872), un músic que tocava el clarinet i l'orgue a l'església parroquial; d'aquesta vinculació hauria originat, doncs, el nom del conjunt. Com a director de l'orquestra el succeí el seu fill Antoni Torelló i Borràs (1829-?), i a aquest Antoni Torelló i Romeu que era violinista. El darrer director de la formació va ser Antoni Torelló i Casanovas que hi tocà la flauta travessera, el saxo, la tenora i el tible. 
Foto de Els Escolans de la web de Sardanes a Sant Sadurní
En els Escolans també hi tocà el germà d'A. Torelló i Sàbat i, quan es jubilà el 1851, el succeí en el lloc de contrabaix el seu fill, Antoni Torelló i Raventós (1838-1936), anomenat el Tonet del baix. Alguns dels seus fills també van ser músics: Agustí Torelló i Ros, que havia tocat el violí amb els Escolans, aconseguí de dirigir l'Orquestra Simfònica de Barcelona i la del Liceu, i tres altres germans també tocaren en conjunts i orquestres de prestigi.
La masurca La Codorniz del mestre Josep Vila i Clariana, gravada per Els Escolans a l'any 1933

• Informacions de :
La Vanguardia 
El Poble Català 
Viquipèdia. Els Escolans 
Sardanes a Sant Sadurní. Els Escolans 
Escolta l’Orquestra Els Escolans, fundada a Sant Sadurní fa 203 anys
Fons sonor de la Biblioteca de Catalunya

dimarts, 12 de juliol del 2016

Una campana amb molta plata a Masquefa

A Masquefa, una campana amb una exorbitant proporció de plata 

Antigament es veu que deien que les campanes que tenien or i plata tenien una sonoritat molt més bona, però també es deia que això ho feien córrer els fonedors de campanes, ja que així es podien quedar amb aquests metalls valuosos. 
I s'havia dit que a l'església vella de Sant Pere de Masquefa hi havia una campana que en el seu metall hi havia molta plata i que aquesta campana va anar a parar a Montserrat.
· Del butlletí de la Joventut Cristiana de novembre de 1943 ·

dilluns, 11 de juliol del 2016

Lliga de Viticultors Rabassaires a Masquefa

1882
Els Rabassaires de Catalunya i també de Masquefa es mobilitzen i organitzen

Podem veure en aquest diari de Madrid, El Dia del 18 d'agost de 1882, que a Masquefa, el diumenge 13 d'agost de 1882, es va fer una assemblea de Viticultors Rabassaires amb l'assistència de més de 500 viticultors !!