Alarmant temporal a Masquefa

El 27 de setembre

S'han destruït vinyes, arrencat uns 50 arbres, a una alçada de 70 metres es veien voleiar branques, feixines i sarments i han caigut pedres com ous de gallina 

Cap a les dues del migdia del 27 de setembre del 1880 es va formar, cap a la part d’Olesa i Esparreguera, un immens núvol gris de sinistre aspecte que ha causat alarma ja que s’estava en plena verema.

De prompte s’ha vist caure una centella en la direcció d’Olesa i s’ha observat una gran fumera. Als dos minuts s’ha vist formada una immensa tromba que, cenyint-se en un serrat tocant quasi a Masquefa per uns dotze minuts, ha fet una gran destrucció de vinyes i ha anat avançant fins a La Fassina de Can Mata, on s’hi ha desencadenat amb tot vigor estacionant-s’hi 20 minuts, destruint munió de vinyes de les que res en queda i arrencant uns 50 arbres alguns d’ells de 50 cm de diàmetre. L’alarma de la gent d’aquella casa ha sigut gran, puig una forta alzina, arrencada per la força de la tromba ha caigut sobre la teulada.

Uns veïns d’aquesta vila que havien anat a fer una berenada per aquells contorns, han sigut sorpresos per la tempesta, de la que miraculosament han pogut escapar-se amagant-se en alguna de les coves d’aquelles marjades.

La tromba s’ha desfet per uns moments, refermant-se altre vegada per uns cinc minuts. El núvol de pols i pedres que ha aixecat estamordia a tothom. A una alçada de 70 metres es veien voleiar branques, feixines i sarments. Com que aquest fenomen no s’havia vist mai a la població, homes i dones corrien espantats pels carrers, xisclant cada vegada que es deixaven sentir els udols. Dissipada la tromba han començat a refermar-se els trons i a caure molt clarament unes pedres de la grandària d’ous de gallina, fins que allisat el cel ha vingut una pedregada espessa que en pocs moments ha emblanquit tota la carretera. Les pedres han sigut després com ous de colom.

Com podem veure en aquesta noticia d’un gran temporal a Masquefa el 27 de setembre del 1880, publicada el 28 de setembre del 1880 al Diari Català per en P.A. (segurament el periodista Pere Aldavert, que en aquella època visitava sovint Masquefa), sempre i arreu hi ha hagut inclemències del temps que han deixat destrosses i han estamordit a les persones.

Nebot Torrens i Martinell Brunet a Masquefa

Arquitectura de Masquefa 
Reformes a la masia de Can Parellada

Masquefa es un poble escàs en edificis i construccions significades, però això no vol dir que no n’hi hagin. Com a tot arreu té edificis i habitatges d’arquitectura tradicional que són i ens diuen molt del passat i de la història de la nostra vila, molts en vies i en perill de desaparició. També hi ha edificacions d’arquitectes coneguts i reconeguts a Catalunya i arreu. Segurament que el que passa és que hi ha poca gent, o ningú, que ho hagi estudiat o que ens ho hagi explicat. Avui i aquí volem deixar constància d’unes intervencions arquitectòniques que van fer els arquitectes Nebot Torrens i Martinell Brunet a Masquefa entre el 1920 i el 1930.

L’arquitecte Francesc de Paula Nebot i Torrens va néixer a Barcelona el 10 de juliol del 1883 i es va titolar l’any 1911, va morir el 23 d’abril del 1966. Fou catedràtic i director de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Considerat un referent de l’arquitectura noucentista i un arquitecte de bon ofici i versatilitat. Va deixar una significada i nombrosa obra, sobretot a Barcelona. Algunes de les seves obres més significatives són: El Cinema Coliseum de Barcelona (1920-1925). El projecte del tram final de la Diagonal (1924). Reformes i jardins del Palau de Pedralbes. Façana de l’edifici de la Telefònica (1927). Passeigs i jardins de l’Escola Industrial (1927-1928). Nombrosos edificis públics i d’habitatges de l’Eixample de Barcelona.

Cèsar Martinell i Brunet va néixer a Valls el 1888 i va morir el 1973 a Barcelona. Va acabar els seus estudis d'arquitectura el 1916. El 1923 va ser designat degà del Col·legi d'Arquitectes de Barcelona i també va ser anomenat Professor i Secretari de l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona l'any 1929. Estudiós de l’art i l'arquitectura, deixeble de Gaudí, va escriure una important quantitat de llibres. Considerat per alguns un arquitecte pont entre el modernisme i el noucentisme. Va projectar i construir nombrosos cellers i altres construccions agrícoles, que es coneixen com les Catedrals del Vi, com ara els cellers de Pinell de Brai, Gandesa, Falset, Cornudella de Montsant, Verdú, Montblanc, Arbeca, Rocafort de Queralt. També va ser l'arquitecte d'edificis públics i residències privades, on aplica una diversitat d'estils. Entre les seves obres de restauració destaquen el campanar de la Seu Vella de Lleida, l'església de Sant Climent de Coll de Nargó o l'església de Santa Maria d'Igualada.Si les nostres fonts d’informació no estan equivocades, podem dir que amdos arquitectes van fer obres en una mateixa casa de Masquefa, a la masia de Can Parellada, propietat en aquell temps d’en Josep Mª Valls Masana. 

Francesc de Paula Nebot i Torrens, a l’any 1924, va fer diverses reformes a la casa, la llar de foc, etc. Cèsar Martinell i Brunet, a l’any 1929, va fer la reforma i adaptació del celler, en règim cooperatiu entre el senyor Valls i els parcers de la finca.

El que no sabem és si l’Ajuntament de Masquefa té aquest edifici i aquest celler catalogats i amb alguna mesura de protecció.