Festa del Most amb l'orquestra vella de Sant Sadurní
El 23 d'octubre de 1881
La Vanguardia del dia 10 d'octubre de 1881 diu que la societat de balls «Antigua de Masquefa» està preparant la festa del «Most» pel dia 23 del actual i que ja ha contractat la orquestra vella de Sant Sadurní.
Festa Major de de la "Societat La Artesana" i de la "Societat Antigua"
En La Vanguardia del 19 de juliol de 1881 diuen que "La Societat de Balls de Masquefa La Artesana" es faran grans balls els dies 22 i 23 en el espaiós saló que te al Serralet amb l'orquestra Els Trullasos de Terrassa i adornat per l'adornista Sr. Falés de Molins de Rei.
També diu que la "Societat Antigua" farà balls els dies 22 i 23 amb l'orquestra Muixins de Sabadell a l'envelat del senyor Baliarda de Molins de Rei.
Insigne català, home de cor, tot bondat, tot amor
En la revista " Resurgiment" del desembre de 1916, publicada a Buenos Aires (Argentina) hi ha una necrològica de Antoni Llopart i Esteve de Masquefa, "insigne català, home de cor, tot bondat, tot amor. La seva senzillesa, amabilitat i generositat, son tracte d'una suavitat encantadora, i sos excel·lents sentiments eren dots encarnades en ell d'una faiçó tan singular, tan harmònica, que era unànime la dita de que, la primera volta que amb ell e3 parlava, un s'hi sentia atret. Fou el senyor Llopart apòstol convençut de les llibertats de Catalunya, i per sa pàtria, de la que n'era amant fervorós, lluità amb tota l'ànima. Descansi en pau l'agregi patrici, i espill de virtuts. Son record quedarà etern, passant de generació en generació.
Ressorgiment fou una revista mensual escrita en català i que fou publicada a Buenos Aires (Argentina) del 1916 al 1972, i considerada la més destacada de les revistes publicades pels catalans de l'Argentina. La seva orientació política era nacionalista i independentista catalana sense concessions amb una línia que podia abastar els principals referents polítics d'Hipòlit Nadal, la Unió Catalanista de Domènec Martí i Julià i el primer Francesc Macià. Tanmateix, era oberta a col·laboradors amb força diversitat ideològica dins de l'àmbit nacionalista català. (Wikipedia)
"Rapsòdia Catalana" estrenada a la Festa Major de Masquefa el dia 23 de Juliol de l'any 1923
"Rapsòdia Catalana" es una composició de Joan Pujol Mateu, músic, violinista, compositor i pedagog (Barcelona 18 abril 1862 - 21 agost 1938) i fou estrenada a la Festa Major de Masquefa, per la "Orquestra Ibèrica" sota la direcció del seu autor, el dia 23 de Juliol del any 1923".
Joan Pujol i Mateu va néixer a Barcelona el 18 d'abril de 1862, fou violinista, compositor i pedagog. Es va formar al Conservatori Superior de Música del Liceu entre els anys 1889 i 1894, on va tenir de professor d'Harmonia i composició a Gabriel Balart i Creuhet i a Domènec Sànchez Deyà com a professor de violí. Va ser reconegut i premiat durant els seus estudis amb diplomes d'honor i amb les medalles al Mèrit de bronze i plata i amb la Gran Medalla de Plata.
A més del Liceu, la seva carrera professional va estar lligada a quatre agrupacions musicals. El 1907 va ser nomenant violí primer de l'Orquestra Filharmònica Barcelonesa, fundada per José Lasalle. Seguidament, va entrar com a soci fundador de l’Orquestra Simfònica de Barcelona (1910-1925), endegada per Joan Lamote de Grignon, de la qual va arribar a ser vicepresident i promotor dels “Concerts simfònics populars a preus reduïts” des del 1917 . Cal destacar durant aquest període l'estrena de l'obra anomenada Muerte de Sant Francisco, escrita pel mateix Pujol amb lletra de Jacint Verdaguer i interpretada per l'Orquestra Simfònica de Barcelona al teatre “El Dorado” de Barcelona. A partir del 1918, Joan Pujol va tenir la seva pròpia orquestra, anomenada “Orquestra ibèrica de Barcelona”, que dirigia conjuntament amb Joaquim Ribó. A més d'interpretar sardanes pròpies, també en tocaven d'altres autors, com ara de Josep Serra o Pep Ventura. Finalment, Pau Casals el va contractar el 1922 com a violí segon, per a què toqués a l'Orquestra Pau Casals que estava posant en marxa. Va tocar-hi fins a la seva dissolució el 1937. No sabem si tenia alguna mena de vinculació amb Masquefa.
La seva dedicació a la música es completa amb les tasques com a professor de solfeig, harmonia, instrumentació, piano i violí. Entre els deixebles més destacats es troben, possiblement, Enric Granados i Narcisa Freixas. De tarannà catalanista, va ser molt respectat en l'àmbit professional i va participar plenament en l'ambient de la Renaixença cultural catalana del moment, però mai no es va voler significar políticament. Va morir amb 76 anys el 21 d'agost de 1938. Va ser enterrat al Cementiri del Poblenou amb jaqué i barret de copa, l'uniforme d'orquestra que tantes vegades havia vist.
*
Per la Festa Major de Masquefa
A Masquefa, als anys 20, també es feia la festa de la capvuitada de festa major, amb ball i concert.
En aquest cartell s'anuncia la festa amb l'Orquestrina Puig que dirigia Joaquim Puig, al Teatre Nou de Masquefa.
Si es volia contractar aquesta agrupació musical calia adreçar-se al carrer de l’Ordre, número 95, de Sant Andreu de Palomar. Existeix un document molt semblant a un saluda, adreçat a presidents d’entitats, sense data però amb una clara referència a la dècada dels anys vint dels segle xx, signat per Quintet Artístic i amb la mateixa adreça de l’Orquestrina Puig. El Quintet s’anunciava per oferir als presidents nostre art. S’indica que, tot i oferir-se com a quintet, la majoria de vegades actuaven com a sextet i septimí, amb orquestra de jazz. També afegeixen que moltes vegades actuaven com a orquestrina, composta per deu, dotze, catorze, setze o més professors. Lògicament, el nombre de músics depenia dels pressupost de les entitats contractants. Tots els instruments musicals eren de corda, excepte quan actuaven com a orquestra de jazz. També disposaven de gentils senyoretes que ajudaven a interpretar el modern repertori que interpretaven, i tots vestien un rigorós esmòquing i, en el cas de les senyoretes, un elegant vestuari.
*
En la Geografia General de Catalunya de Carreras Candi
Tal com es pot veure en aquestes imatges en la Geografia General de Catalunya de Carreras Candi, del 1913, diu que la vila de Masquefa te 192 cases i 458 habitants de fet i 469 de dret i amb el raval del Serralet, la Beguda i les cases escampades te 355 cases amb i 959 habitants de fet i 973 de dret. La seva industria consisteix en cinc fabriques de genero de punt i un forn d'obra.
