S'estena a Masquefa una obra de Joan Pujol Mateu

"Rapsòdia Catalana" estrenada a la Festa Major de Masquefa el dia 23 de Juliol de l'any 1923

"Rapsòdia Catalana" es una composició de Joan Pujol Mateu, músic, violinista, compositor i pedagog (Barcelona 18 abril 1862 - 21 agost 1938) i fou estrenada a la Festa Major de Masquefa, per la "Orquestra Ibèrica" sota la direcció del seu autor, el dia 23 de Juliol del any 1923".

Joan Pujol i Mateu va néixer a Barcelona el 18 d'abril de 1862, fou violinista, compositor i pedagog. Es va formar al Conservatori Superior de Música del Liceu entre els anys 1889 i 1894, on va tenir de professor d'Harmonia i composició a Gabriel Balart i Creuhet i a Domènec Sànchez Deyà com a professor de violí. Va ser reconegut i premiat durant els seus estudis amb diplomes d'honor i amb les medalles al Mèrit de bronze i plata i amb la Gran Medalla de Plata.

Amb 19 anys va ingressar com a primer violí de fila a l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. La nit del famós atemptat amb bomba del 1893, hi era, tocant Guillem Tell. A través de la seva feina va fer amistat amb diversos artistes de renom, com per exemple el gran tenor Hipòlit Lázaro. El 1901 consta que era el president del Centre Musical de la Ciutat (Barcelona), així com també consta que fou president de la “Asociación Musical de Aficionados”, per a la qual va fer un seguit de concerts gratuïts el 1903.

A més del Liceu, la seva carrera professional va estar lligada a quatre agrupacions musicals. El 1907 va ser nomenant violí primer de l'Orquestra Filharmònica Barcelonesa, fundada per José Lasalle. Seguidament, va entrar com a soci fundador de l’Orquestra Simfònica de Barcelona (1910-1925), endegada per Joan Lamote de Grignon, de la qual va arribar a ser vicepresident i promotor dels “Concerts simfònics populars a preus reduïts” des del 1917 . Cal destacar durant aquest període l'estrena de l'obra anomenada Muerte de Sant Francisco, escrita pel mateix Pujol amb lletra de Jacint Verdaguer i interpretada per l'Orquestra Simfònica de Barcelona al teatre “El Dorado” de Barcelona. A partir del 1918, Joan Pujol va tenir la seva pròpia orquestra, anomenada “Orquestra ibèrica de Barcelona”, que dirigia conjuntament amb Joaquim Ribó. A més d'interpretar sardanes pròpies, també en tocaven d'altres autors, com ara de Josep Serra o Pep Ventura. Finalment, Pau Casals el va contractar el 1922 com a violí segon, per a què toqués a l'Orquestra Pau Casals que estava posant en marxa. Va tocar-hi fins a la seva dissolució el 1937. No sabem si tenia alguna mena de vinculació amb Masquefa.

La seva dedicació a la música es completa amb les tasques com a professor de solfeig, harmonia, instrumentació, piano i violí. Entre els deixebles més destacats es troben, possiblement, Enric Granados i Narcisa Freixas. De tarannà catalanista, va ser molt respectat en l'àmbit professional i va participar plenament en l'ambient de la Renaixença cultural catalana del moment, però mai no es va voler significar políticament. Va morir amb 76 anys el 21 d'agost de 1938. Va ser enterrat al Cementiri del Poblenou amb jaqué i barret de copa, l'uniforme d'orquestra que tantes vegades havia vist.

• Centre de documentació de l'Orfeó Català - Fons Pujol Mateu.
• Centre de documentació de l'Orfeó Català - Rapsòdia Catalana.

*