A Masquefa en els negres anys del franquisme
La noticia diu així :
Alguna vegada he sentit a dir a algú que a Masquefa en els negres anys del franquisme la gent era molt mesella i que ningú va lluitar ni fer res en contra i que no hi va haver cap mena de reivindicació dels treballadors. Comentaris de gent que no en saben res de les coses que van passar aquí i que suposo que en mica en mica s’aniran explicant.
La repressió a Masquefa quan es va acabar la guerra franquista va ser brutal, molta gent a les presons, molta gent represaliada, molta gent marginada laboralment, molta gent castigada només per ser d’alguna família republicana, els “rojos-separatistes” com en deien ells.
L’ultima vegada que el general Franco va venir a Barcelona, a les acaballes de la seva vida, la policia franquista encara va anar a casa d’algunes persones de Masquefa, gent republicana i d’esquerres que havien viscut la guerra, gent que ja era molt gran, vella, els van anar a veure per avisar-los que quan el Franco estigués a Catalunya no es moguessin de casa i que estiguessin localitzables.
Tot i així, tot i les dificultats per sobreviure, a Masquefa es van fer coses. Ara he trobat una informació publicada a la publicació “Lluita, Òrgan del Partit Socialista Unificat de Catalunya” del juny del 1948, on hi ha la següent noticia que van treure del periòdic clandestí “Las Noticias” de la UGT.
La noticia diu així :
“A la fabrica “Hijos de Rogelio Rojo” del poble de Masquefa, prop d’Igualada, lluita per assolir millors condicions de treball per a les dones.”
·
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada